No tinc veu

Ahir vam anar a la celebració de la Champions al Camp Nou. Aquest club es d'aquells que et dona una de freda i una de calenta. Vaya tostón de festa. Molta actuació musica. Amb un ritme in crescendo. I quan la gent està animada per que van a sortir els jugadors. El viatge a Itaca ens mata a tots. A partir d'aqui 30 minuts de desconcert, avorriment, i a veure si surten els jugadors, que els volem sentir. Tothom va a l'estadi a veure que diuen els jugadors, no a sentir a la Beth. Surten els jugadors, xerren 3 i s'espatlla el micro. (No se li podia espatllar a "l'animador" que hi havia al camp. Poques vegades he sentit tanta vergonya aliena).
Els jugadors intenten salvar-ho fent una mica el burru, però res. La gent ja xiula. "Us volem sentir a vosaltres!". Cap a casa amb la sensació d'haver perdut el temps. Sr. Laporta. Perquè el carnet es nou de trinca, si no ahir li estripo a la cara!