
Si senyor, ja la tenim, la segona. La que certifica que si, que som el millor equip de fútbol del món. Quin partit i quin patir.
A tots s'ens van posar per corbata quan al minut 2 de partit, Valdés ja li havia tret 2 gols a Henry. Al veure aquelles 2 jugades sabíem que era el dia de Victor. No aquells dies que regala gols, sino aquells en que es gairebé impossible fer-li un gol i treu la seva agilitat felina. (No es un porter sant de la meva devoció, però quan té el dia, el té). Les coses es posaven relativament bé. En una jugada que va acabar en gol, l'arbitre ens el va anular incomprensiblement, però va expulsar Lehmann. Que acaba la Champions sense encaixar cap gol. Els 4 que ha rebut l'Arsenal a la competició els ha rebut Almunia; el seu substitut.
El Barça no acabava d'arribar, es incomprensible l'entrada de Van Bommel enlloc d'Iniesta. Qui enllaçava la defensa amb l'atac? Fruit d'això es van veure bones passades llargues de la defensa a Giuly, però no era la forma. I de cop el gerro d'aigua freda. Falta sobre Eboué que no era; centra Henry i gol de Campbell.
Inmerescut pel que s'havia vist. Només Henry inquietava al Barça, però de quina manera! En el seu duel personal amb Ronaldinho el Francés va callar moltes boques.
D'aquí al descans, poca cosa.

A la segona part Rikjaard rectifica i fa entrar Iniesta en lloc d'un Edmilson força desapercebut. El Barça guanya en profunditat però li falta punch a l'arribada. Només Eto'o en una mitja volta a l'area fa que Almunia envii la pilota al pal.
La sortida de Belleti i de Larsson donen un altre aire al partit. El brasilé revoluciona la banda dreta blaugrana amb frescura i velocitat. Mentre que el suec es fixa com a devanter centre emportant-se on vol Touré i Campbell. Fruit d'això neixen els 2 gols. En el primer Ronaldinho fa una passada sobre Larsson que fent el gest de sortir de l'àrea s'emporta els centrals habilitant així l'entrada d'Eto'o en diagonal.

En una altra jugada Belletti li fa la passada a Larsson que es desplaça a la banda dreta, tornant-se a emportar aquest cas a Campbell i Cole.

En resum, ha guanyat la lluita, el cor i el futbol.
Força Barça!


No hay comentarios:
Publicar un comentario