França - Italia (Previa final)

La final es presenta ajustada. No crec que hagi hagut moltes finals de campionats internacionals que no es presentin ajustades; però en aquest cas ho és molt. Dues seleccions que no s'han caracteritzat per un joc ofensiu, tendència que ha marcat tot el Mundial. Han arribat a la final guanyant partits pels pels o per la mínima; però en cap cas a la tanda de penals, cosa curiosa. Passem a analitzar una mica la trajectòria dels dos conjunts.

França


Es va trobar a un grup força senzill a priori; amb Suïssa, Togo i Corea.
Es va classificar a l'últim partit, havent empatat amb Suïssa i Corea. L'últim partit contra Togo va guanyar 2 a 0, donant la impressió de que començava a saber com jugar. Se l'havia acusat de no renovar-se des-del Mundial del seu país que van guanyar. La columna vertebral s'havia mantingut, només s'hi afegia Thierry Henry, que ja portava molt de temps sent el referent al devant. Barthez, Thuram, Vieira, Makelele i Zidane son jugadors que la gent dona per retirats.
La primera pedra de toc ve a vuitens de final. Espanya es el rival. La premsa espanyola es dedica a menysprear el rival i jubilar a l'estrella de l'equip; Zinedine Zidane. França guanya 3 a 1, dominant el partit i no deixant que Espanya s'acosti a Barthez. El gol de Villa es de penal. L'equip francés torna a rutllar. Basa la seva força en una organització defensiva gairebé indestructible. Una defensa de 4 amb Thuram i Gallas al centre, i Abidal i Sagnol als laterals; i dos mig centres, Makelele i Vieira. Formen una barrera indestructible.
A quarts de final toca Brasil. Aquest cop s'enfronten a la màxima aspirant al títol. França guanya 1 a 0. Els 10 primers minuts són de Brasil, però llavors França es llença a l'atac. El partit es va jugar al camp de Brasil, ja que el mig del camp francès no deixava progressar els astres brasilenys. Gol de Henry al rematar una falta llençada per Zidane. Poc va fer Brasil, però també per què França no els van deixar.
Semifinals contra Portugal. Partit avorrit, dos equips que basen el seu joc en la defensa. Gol de Zidane de penal i cap a la final.
França jugarà com sempre, no crec que Domenech faci entrar un altre punta. Així que s'encomanarà a la tàcnica d'henry, la classe de Zidane i a l'explosivitat de Ribery per derrotar als italians. El que no siguin aquests 3 jugadors, es dedicaràn a defensar i a pressionar per robar i enviar al punta Henry.

Itàlia


Itàlia es va trobar en el que al final seria el grup de la mort. Amb la República Txeca, EEUU, i Ghana.
Va derrotar a la República Txeca i a Ghana i va empatar a 2 amb els EEUU, en un dels partits més entretinguts del Mundial.
Itàlia es va debatre entre 2 estils de joc. El típic catenaccio que demanaven els clàssics, o el joc que Lippi estava imposant més ofensiu.
A vuitens i a quarts, Itàlia es va trobar amb 2 nouvinguts. Australia li va posar molt difícil. Els de Hiddink han practicat un futbol molt ofensiu però defensant molt be. Al final Itàlia guanya gràcies a un penal dubtós al descompte. (La realitat supera el tòpic). A quarts toca Ucraïna. Que cau per 3 a 0 en un partit menys plàcid del que podía semblar i del que reflexa el marcador.
Per fi una pedra de toc important a semifinals. Alemanya; l'amfitriona. Partit vibrant, més emocionant que ben jugat. Els 90 minuts acaven amb 0-0 al marcador. Però la pròrroga depara més joc del que hem vist. Itàlia surt a l'atac. Jugant amb Totti, Del Piero, Gilardino, Iaquinta i Pirlo llençant l'atac. Amb els equips partits, arriba un joc d'atac i gol a les 2 àrees. Al final 2 gols d'Itàlia als 2 últims minuts de la pròrroga li donen el passi a la final.
Itàlia te un esquema clar de joc. Te una defensa fortíssima. Amb 2 centrals poderosos com són Matterazzi (l'assassí) i el crack de la defensa, Cannavaro. El capità està dent un gran Mundial, suportant el pes de la defensa, junt amb Zambrotta. El jugador pretés per R.Madrid i Barça, està fent múmeros per anar a un altre gran si la Juve acaba descendint. Al mig del camp trobem "Pegamento" Gatusso. L'home que es multiplica, que es a tot arreu i que talla el joc ofensiu del rival de soca-arrel. Al mig també trobem Pirlo. El cervell de la azzurra, llença pilotes a l'esquena de la defensa rival, i fa passades inteligents. I devant tenen diverses opcions. Luca Toni, capo canoniero de l'any passat i golejador nat. Marca des de qualsevol posició, i es força mes hàbil del que sembla per la seva alçada. Les altres opcions son Gilardino i Iaquinta, que li han donat molt bon resultat com a revulsius. No ens hem d'oblidar de Totti i Del Piero; mitjes puntes que no han brillat el que s'esperava però que hi són, i et poden fer mal en una jugada aïllada. Qui menja a part es Buffon. Sens dubte confirmant-se com el millor porter del Mundial, i segurament del món.

El meu pronòstic? Un partit molt equilibrat. Es jugarà al mig del camp i buscant sempre la velocitat dels devanters buscant l'esquena de la defensa rival. Amb aventatge de Henry sobre Toni. Al mig del camp preveig també un lleuger aventatge de frança, però els costarà molt marcar, ja que la defensa italiana està molt entonada i a més a més hi ha Buffon. En canvi si itàlia aconsegueix passar per la barrera defensiva francesa, haurà de batre Barthez. I bé, tots coneixem a Barthez; capaç del millor (cada cop menys) i del pitjor, (cada cop més).

1 -0 per França i final força avorridota. Encara que evidentment acabarà passant el conrtrari del que he escrit i pronosticat.