La veritat es que la impressió que dona la selecció del nostre estat no es per llençar cohets. Només se salva el trident del darrera (Casillas - Puyol - Sergio Ramos). El senyor Aragonés no sap a que juga el mig del camp. 3 tios. 3 de toc, 3 de contenció? Amb extrems? sense? Trobo molt be que la selecció tingui diferents opcions; però han de saber quina d'aquestes es l'aposta principal. Falten 2 laterals de tall ofensiu per donar aire a les bandes quan juguen 3 migcampistes. Per mi la opcio pel trident entral es Xavi al darrera com havia jugat al Barça, Iniesta i Cesc. Agoserat? si els laterals ataquessin si, però com que no pujen... I al devant. aqui es força complicat. Dels que hi ha triaria Reyes a l'esquerra, Luis Garcia a la dreta i Villa, a falta de res millor, al devant. Amb canvis constants de posició entre els 3 que son força polivalents. Que s'ha de jugar amb extrems? treus a Iniesta , obres a Reyes i Luis garcía per que juguin a les bandes i entra Torres (a falta de res millor) a fer companyia a Villa.
Tot i així, Espanya no passa de vuitens.
Més endevant analitzaré altres seleccions quan les vegi jugar. Que no tenemos satélites en casa conyu.
Míster y tirador del carro cogiendo al avión a toda prisa pa volver a casa a disfrutar de la verbena de San Juan.
2 comentarios:
Veient que l'Àlex va de cul i que els seus 2 blogs tenen menys moviment que el somnriure del seleccionador nacional (has de publicar més xismes q això és una droga), m'agradaria llançar-li dos reptes al nostre cronista particular.
Resultat del proper partit de la selecció ¿?
Quan trigarà a petar tota la blogosfera mundial després de que la Noe s'ha endinçat a publicar el seu propi blog ¿?
(http://audrey1978.blogspot.com/)
Iep!
Quin vici això del blog futbolero.
Totalement d'acord amb tu amb això de la selecció. Vuitens, quarts, el de sempre. Aquella sensació de que falta un crack sempre ha existit a la selecció espanyola. Tot i que la maduració dels jugadors que han anat a la Premier és evident, per quan un crack com el d'altres equips. La lliga espanyola té prestigi, però pels seus estrangers. Les canteres treuen mitjos peloteros i defenses aguerrits, però manca la figura del davanter centre resolutiu i del migcampista màgic, aquells que són capaços de decidir...
En fi, no acostumo a gaudir molt dels mundials. Esperem que Holanda, Brasil, Anglaterra i Argentina posin l'espectacle.
Publicar un comentario